Aquesta intensa escena és molt difícil de situar en el temps: pel so, tant podria haver succeït la setmana passada com fa cent anys. En canvi, les coordenades indicades des del vaixell sí que revelen el lloc. Som als encontorns de la ciutat de Mahajanga, al nord-oest de Madagascar, i aquesta localització deixa ben clar què és el que està passant aquí.

És una cerimònia lligada al culte tromba.

La música que omple aquesta transmissió entra de cap en les tradicions de l’acompanyament del trànsit. Les reaccions també corresponen al marc dels ritus de possessió, i no és difícil imaginar que les escalades de l’enrenou general puntuen els moments en què els assistents interpreten que una entitat espiritual s’apodera temporalment del cos físic d’un d’ells. En aquest escenari, els «guardians» (no de la memòria en aquest cas) vetllen pel bon funcionament de la cerimònia proveïts amb armes blanques i un abillament simbòlic que els caracteritza com a figures d’autoritat a mig camí entre les dues esferes, la mundana i la sobrenatural.