Per primera vegada, a Plan H hem doblat una història enviada per El barco del arroz; esperem que a la part del nostre públic que no parla amhàric li hagi semblat una bona idea (les locucions en els tres idiomes són gentilesa de l’Alfons Claver, gran amic de la casa). De passada, aprofitem per recomanar-te que escoltis aquests sons amb auriculars per no perdre-te’n res.

Novament, l’aura d’atemporalitat que envolta les transmissions del vaixell no ens ho posa fàcil per a datar-ne el contingut. Però sí que creiem que aquests retalls de relat personal venen de molt poc abans de l’esclat del conflicte que, en successives onades, porta anys massacrant Etiòpia sense que el soroll molesti massa la resta del món.

La veu comunica una sensació d’alleujament i esperança en temps de pau. Tanmateix, escoltada avui, aquesta plàcida estampa sona inquietantment aliena a una presència subsònica que ja en aquell moment amenaçava sota terra en forma de tensions tant geològiques com socials. I, a pilota passada, tampoc no és difícil relacionar aquesta premonitòria ombra sonora amb les vibracions de baixa freqüència que, literalment, van obrir ferides al cor de Lalibela.

El novembre del 2023 i davant l’estupor dels fidels, els trons de l’armament pesat van sacsejar un lloc sant que era percebut com una bombolla espiritual pràcticament desvinculada del món físic. En una nova escena de la ubiqua lluita entre un estat «pacificador» i guerrilles locals amb el suport d’una bona part de la població de la zona, l’exèrcit nacional va descarregar el seu imponent pes al límit dels temples d’aquesta Nova Jerusalem excavada a la roca (hi ha qui diu que per àngels) fa gairebé 1000 anys. Els impactes van propagar ones que van esquerdissar tant el basalt roig com la fe en la invulnerabilitat d’allò sagrat.

Ara, a Lalibela es temen que aquesta clivella oberta per la violència continuï creixent fins al punt de l’ensorrament. Ningú no s’ho esperava; els qui menys, els sacerdots que cada dia recorren els seus estrets passadissos embolcallats en un mantell protector de pregària i litúrgia heretat de temps remots. La contradicció és encara més desconcertant si tenim en compte que el líder del país havia estat prèviament ungit amb una distinció tan cobejada com el premi Nobel de la Pau. Tal com conclou el missatge de text transmès des del vaixell, la línia que separa la calma del desastre pot ser tan fina com una escletxa a la roca.